Deixar espai a l’obra.
Izaskun Etxebarria · Cas d’estudi
Dades del projecte
- Client
- Izaskun Etxebarria
- Any
- 2026
- Rol
- Disseny i desenvolupament
- Estàndard
- WCAG 2.2 nivell AA
El projecte
Izaskun Etxebarria és artista i comissària. La seva obra es mou entre la instal·lació i el dibuix, amb una pràctica en què la matèria, l’espai i el gest pesen tant com la imatge mateixa.
El repte
Acompanyar l’obra.
El web havia de resoldre dues coses alhora: acompanyar una obra molt visual i ordenar-ne els projectes, les exposicions i els textos, respectant el caràcter de cada peça.
La presència.
L’obra necessitava espai, escala i silenci. La interfície s’havia d’apartar sense deixar d’orientar.
L’estructura
Una pràctica complexa, sense simplificar-la de més.
Treballs, exposicions i textos s’havien de poder recórrer sense perdre la personalitat del projecte.
Les sèries es naveguen com el que són: conjunts, no imatges soltes. A “Agujeros de tiempo”, les panoràmiques es recorren d’un costat a l’altre amb el punter.
Decisions de disseny
El projecte es va construir a partir d’una idea senzilla: reduir la interfície perquè l’obra hi guanyi presència.
Una estructura editorial continguda.
La tipografia, els marges i les jerarquies serveixen per ordenar, no per decorar. Tot se situa sobre una retícula de dotze columnes molt marcada.
Les imatges, al davant.
Algunes peces ocupen tota l’amplada i d’altres dialoguen amb el text, amb un ritme més proper al d’una publicació que al d’un web de portafoli convencional.
Una navegació directa i previsible.
Poques opcions, recorreguts clars i una arquitectura que permet moure’s per l’obra sense perdre el context.
Des de l’altra banda
“En Johnny Vigas i jo som molt amics, i aquesta confiança va ser la base de tot el procés. Vam començar pensant en un web que reunís tot el que he fet al llarg de la meva vida, però les nostres converses ens van portar a una cosa molt més essencial: tornar a reconèixer-me com a artista.
En Johnny té una enorme capacitat per escoltar, per veure l’altra persona des d’un lloc positiu i descobrir-ne les potències, i també per acompanyar les pors que apareixen durant el procés. La seva sensibilitat i la seva connexió amb el món de l’art van fer possible un web íntim, mínim, transparent i reflexiu. No és un recull de la meva trajectòria, sinó un espai que permet conèixer-me primer com a artista i, després, com tota la resta.”